Si busquem el mot
“pobresa” al diccionari, podem veure que hi ha vàries accepcions. La més
destacada diu així: “mancança o escassetat d’allò que és necessari per viure”.
Però què vol dir exactament això?
Hi ha moltes coses
que són imprescindibles i que classificaria per la seva importància:
En primer lloc,
l’alimentació, l’habitatge i la roba podríem anomenar-les de màxim exponent, de
més transcendència. Fixant-nos-hi, veiem que totes elles es poden aconseguir
amb diners i prou.
Però això no és tot,
hi ha aquelles exigències que no veiem tan fàcilment, que no valorem tant. El
coneixement és una d’elles. Aquest, ens és necessari i imprescindible per
aspectes quotidians i de tot tipus. L’educació i les experiències ens permeten
adquirir-ne i gràcies a ell som més poderosos.
Com a persones, també
necessitem amor. L’estima dels altres o de nosaltres mateixos ens fa grans i
forts. Sense això, la nostra manera de pensar, actuar i viure canvia. Potser no
ho valorem suficient quan estem acostumats a viure amb això des de sempre, el
problema ve quan aquest tracte desapareix i la nostra fortalesa desapareix amb
ell també.
La nostra tendència a
viure en societat ens fa dependents de molts dels tractes que rebem d’ella i
ens sentim pobres quan no els rebem. L’estima i la comprensió de les persones
que ens envolten, ho són. A part, però, també necessitem tenir il·lusió i
projectes. Sentir-nos plens ens fa invencibles.
Finalment,
m’agradaria tractar una última necessitat que com a persones tenim
obligatòriament: els valors. Aquests, ens permeten actuar, relacionar-nos,
pensar d’una manera o d’una altra, viure en comunitat. Fan que la vida sigui
possible. Solidaritat, cooperació, respecte o coherència són alguns dels més
destacats i, són aquests, precisament els que han mancat durant aquests últims
anys. Han anat perdent consideració i importància i hem arribat a un moment de
seriosa pobresa de valors. Hem perdut el sentit del que ens envolta i això ens
ha portat a la pobresa econòmica i social actual.
Per tant, la pobresa
no és únicament l’escassetat de productes materials sinó que la falta de
coneixement o la pèrdua de valors també ho són i, segurament, eradicant aquests
últims s’aconseguiria poder seguir endavant.
